Llei de Titularitat Compartida

El present informe pretén donar a conèixer l’entrada en vigor, el 5 de gener de 2012,  de la Llei (estatal) 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de las explotacions agràries, a través de la qual es pretén visibilitzar el treball de les dones a les explotacions agràries, i promoure així l’equiparació entre les dones i els homes en l’àmbit agrari,  sota el principi d’igualtat i no discriminació tal i com assenyala la Constitució Espanyola.

Als efectes d’aquesta llei estatal, titular d’explotació és la persona, física o jurídica, que exerceix l’activitat agrària organitzant els béns i drets que integren l’explotació amb criteris empresarials i assumint els riscos i responsabilitats civil, social i fiscals que poden derivar de la gestió de l’explotació.

Com es pot comprovar en el gràfic 1, a Catalunya, les persones titulars que a més porten la gestió de les seves explotacions agràries continuen essent majoritàriament, en un 80% homes, i també hi observem que entre el 1982 al 2009 percentualment les dones com a caps d’explotació han deixat l’activitat en un 45% mentre que els homes en un 66%.

La Titularitat Compartida és doncs una  figura jurídica de caràcter voluntari que vol promoure aquesta modalitat d’explotació agrària, donant així a les dones la possibilitat de gaudir de tots els seus drets derivats del seu treball a l’explotació.

A CATALUNYA

La  possibilitat de pactar la gerència de les explotacions, a través de la fórmula de la  cotitularitat,  és un principi ja previst en el Dret Civil de Catalunya, i per tant,  la Llei (estatal) 35/2011 no representa  cap mena de novetat en aquest aspecte.

I tot el que fa referència a la naturalesa contractual, tal i com es disposa a l’ Art. 2.2. “La constitució de la titularitat compartida d’una explotació agrària no alterarà el règim jurídic dels béns i drets que la conformen ni el règim jurídic matrimonial o pactes patrimonials de les parelles de fet ni el règim successori, sense perjudici del que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.”

En l’esmentat article s’entén que forma part del bloc de matèries de “relacions jurídiques - civils relatives a les formació del  matrimoni”, de reserva estatal, però en tot cas el contingut de l’article fa referència a la no afectació del règim jurídic o pactes patrimonials, pel que el seu impacte al Dret civil català és nul. 

De la mateixa manera que a l’art. 5 es regulen els “Repartiment de rendiments”. Establint per una banda que: “els rendiments generats per l’explotació es repartiran al 50 per cent entre ambdues persones titulars de l’explotació agrària de titularitat compartida”; i, per una altra banda, que “un cop repartits, aquests rendiments es regiran per el que es disposa en el règim econòmic matrimonial de ambdós cònjuges o els pactes patrimonials que, en el seu cas, hagin subscrit les parelles de fet”. Tanmateix però, sobre el repartiment de rendiments cal aclarir que al no estar dins de la reserva material de l’article 149.1.8 CE, no és d’aplicació a Catalunya.

En el cas de l’extinció  de la titularitat compartida de les explotacions agràries, tal i com s’assenyala a l’article 8è, tampoc no es troba dins de les matèries de reserva competencial estatal, per tant tampoc seria d’aplicació a Catalunya.

Així mateix, els articles 14 i 15 quan fan referència als pagaments per compensació i els terminis de reclamació respectivament, seran d’aplicació els articles corresponen als règim patrimonial de cada matrimoni, que, a Catalunya, en absència de pacte serà el de separació de béns dels articles 231.10 i següents del Llibre Segon del Codi Civil Català.

Per tant, tot el que fa referència a la Llei quan a  contractes matrimonials i/o de parella no són d’aplicació a Catalunya i, per tant, no afecten a les explotacions agràries catalanes.

Amb tot, hi ha d’altres elements de la llei que es poden aplicar a les explotacions agràries catalanes, tenint  en compte també i, com veiem en el gràfic 2, que una part important de la mà d’obra familiar, que dedica entre el 75% al 100% del temps de treball a l’explotació, està ocupada per dones.

REQUISITS

Primer cal tenir en compte els requisits de les persones titulars de l’explotació agrària en règim de titularitat compartida: caldrà que estiguin donades d’alta a la Seguretat Social i hauran d’exercir l’activitat agrària, treballar-hi directament i personal, tal i com resta definit a l’article 2 de la Llei (estatal) 19/1995, de 4 de juliol de Modernització de les Explotacions Agràries, doncs només obtenen aquesta consideració si, a més, reuneixen els requisits de les Explotacions Agràries Prioritàries regulats per aquesta Llei. Hauran de residir en àmbit territorial rural on s’ubiqui l’explotació i s’hauran d’Inscriure’s al Registre de la Titularitat Compartida, fent-hi una declaració conjunta on hi constaran (les dades d’identificació personal, d’ identificació de l’explotació, dades dels béns i drets que configuren l’explotació agrària de titularitat compartida, el número d’Identificació Fiscal assignat per l’Administració tributària competent, dades identificatives del compte bancari associat a la titularitat compartida, dades identificatives de la persona que representi la titularitat compartida, el certificat de matrimoni o el certificat d’inscripció de parella de fet, o asseveració de vinculació d’anàloga relació d’efectivitat inclosa a la declaració conjunta).

Al cap de tres mesos d’haver fet la inscripció al Registre de la Titularitat Compartida que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural,  té habilitat, si no s’ha rebut cap contestació denegatòria per part del Registre, es  podrà donar per  feta la inscripció per silenci administratiu.

La  tipologia d’explotacions que es poden acollir a la Titularitat Compartida són, tal i com s’especifica en la Llei, on les dones que hi  treballen estiguin casades amb el titular o hi mantinguin una relació anàloga – parelles de fet -.

Malauradament, aquest és un  factor limitant perquè deixa fora un ampli ventall de situacions familiars, on també hi ha dones invisibles (sense responsabilitat legal, ni d’alta a la Seguretat Social) treballant a les explotacions, les quals no podran accedir a les oportunitats que es donen a les explotacions agràries de  titularitat compartida. Resten fora de poder accedir a la titularitat compartida les explotacions on hi treballen: pare i filla, mare i filla, germà i germana, germana i germana ...

FOMENT

Les oportunitats que s’obren amb la posada en funcionament de la llei van encaminades a fer que les explotacions amb titularitat compartida siguin preferents a l’hora d’accedir a les subvencions, en les activitats de formació i assessorament. I tots els plans i programes de l’Administració hauran d’incentivar, en primer terme, aquest tipus d’explotacions. A més, les explotacions amb titularitat compartida tindran la consideració de prioritàries, sempre i quan la renda unitària de treball (RUT) que s’obtingui de l’explotació no superi en un 50 per 100 el màxim del que hi ha establert en la legislació corresponent per a les explotacions prioritàries, és a dir, un sostre màxim del 180 per 100 de la renda de referència (RR), ja que per a la resta d’explotacions prioritàries la Llei de Modernització (Capítol  IV) estableix que el sostre màxim de la RUT és del 120 per 100 RR.

La RUT és el rendiment econòmic generat a l’explotació agrària que s’atribueix a la unitat de treball i s’obté de dividir entre el nombre d’unitats de treball agrari (UTA) dedicades a l’explotació, la xifra resultant de sumar el marge net de l’explotació i els salaris pagats. Al gràfic 3 podeu observar com la RUT mínima per a ser considerada l’explotació agrària com a prioritària és per a totes la mateixa (9.767,65 euros/UTA), mentre que el màxim general i el de les que tenen titularitat compartida varia substancialment.

Un altre canvi que s’introdueix amb aquesta llei, i que es d’ampli abast, fa referència a les incorporacions a l’explotació de cònjuges o descendents del titular inclòs en el Sistema Especial de Treballadors per Compte Propi Agraris del Règim Especial de la Seguridad Social dels Treballadors por Compte Propi o Autònoms, ampliant fins els 50 anys l’edat per fer-ho, i mantenint a l’hora  una reducció del 30 per 100 de la quota resultant d’aplicar, a la base mínima de cotització que correspongui, el tipus del 18,75% durant 5 anys, com ja es venia fent fins ara en base a la Llei (estatal) 18/2007. Per tant, introdueix una ampliació significativa en l’edat dels 40 als 50 anys.

Francesca Abelló

Tècnica Dones de la Unió de Pagesos

DESCARREGA'T L'ARTICLE